some_text

grase_participacioEl GRASE ha presentat els resultats d’una enquesta a 1.800 persones de les comarques de Lleida en la que s’analiza la participació en activitats socials i culturals, a més de la col·laboració en entitats i associacions.

Entre els resultats s’observa com la participació en activitats socials i culturals té relació amb el nombre d’habitants de la població de residència: sent a Lleida ciutat on menys es participa, mentre que en les poblacions de menor tamany la participació és més elevada. A més, l’estudi mostra com la col·laboració amb entitats i associacions és alta en comparació al territori espanyol. La participació és valorada molt positivament, però la col·laboració no és tant elevada.

Podeu consurtar-lo a: PDF

Read More

xpelegri_salutmentalEl passat 20 de setembre es va presentar a la Facultat de Ciències de l’Educació la recerca que porta per títol “Les persones amb problemàtica de salut mental a Lleida. Estudi de la situació de les persones amb trastorn mental sever al territori de Lleida 2012”, dirigit per Xavier Pelegrí, professor de la UdL i membre del GRASE amb la col·laboració d’un equip de professionals encapçalat per Gemma Fleta (tècnica de Salut Mental Catalunya-Terres de Lleida).

La recerca té com objectiu detectar la situació en què es troben les persones que tenen un trastorn mental sever (TMS) a la província de Lleida mitjançant dues perspectives: estudiar la percepció dels familiars, dels professionals, de les associacions i dels propis afectats sobre la funcionalitat de l’atenció que es presta en aquest àmbit i, d’altra banda, conèixer els recursos de salut i de serveis socials existents per aquest grup de població en el nostre territori i valorar-ne la seva capacitat i el grau d’adequació d’aquests dispositius.

La metodologia emprada ha estat bàsicament qualitativa i s’han utilitzat els grups focals de discussió per a familiars, professionals i associacions, i les entrevistes estructurades per a les persones amb TMS. A més a més, s’ha recavat les dades a les entitats i als serveis socials corresponents a la branca de salut mental de les terres de Lleida per tal de confeccionar el catàleg de recursos existents.

El document resultant estructura el seu contingut primordial presentant, en primer lloc, la part quantitativa dels recursos i, en segon lloc, l’anàlisi de resultats qualitatius distribuïts en tres blocs: la percepció sobre les persones amb TMS, la valoració dels recursos existents i, finalment, altres condicions estructurals que afecten aquest col·lectiu. Es clou aquesta memòria amb unes conclusions que subratllen els resultats obtinguts més importants i unes propostes per seguir avançant en la millora del sector.

Podeu consultar-lo a: PDF

Read More

mlladonosa_contrucciocatEl passat mes de gener s’ha publicat a la Universitat de Lleida el llibre de la investigadora d’aquest grup de recerca, Mariona Lladonosa, “La construcció de la catalanitat. Evolució de la concepció d’identitat nacional a Catalunya 1860-1990″ a Espai/Temps, publicacions de la Universitat de Lleida.

El llibre té per objecte l’elaboració d’un compendi bàsic que reculli les aportacions principals del pensament catalanista sobre la identitat nacional en el període 1860-1990. S’analitza l’evolució del concepte d’identitat catalana i els elements que s’han considerat conformadors de la catalanitat, amb l’objectiu d’aproximar-nos a la noció d’identitat nacional, des de la perspectiva teòrica i, amb especial atenció, a la importància del fet migratori.

S’hi ressegueixen tres grans moments històrics d’acord amb el pensament polític i social: de la renaixença al noucentisme, els grans corrents ideològics del segle XX (republicanisme, anarquisme, socialisme i comunisme a Catalunya) i la contemporaneïtat del discurs identitari, de la dictadura a la represa democràtica fins el 1990. En el sí d’aquests tres marcs es plantegen sis etapes centrals de la conformació del model identitari: La Renaixença catalana i els dos projectes romàntics tradicionalista i progressiu; el Modernisme i el Noucentisme i el seu ideal cívic de nació; els grans corrents ideològics de la República i el catalanisme de masses; el resistencialisme franquista, els canvis demogràfics i la nova historiografia en la definició nacional; la represa democràtica, el paper dels partits polítics i les institucions en la reconstrucció nacional i els debats del nacionalisme català i espanyol als mitjans de comunicació; i, finalment, els símptomes de la postmodernitat i el model cultural d’identitat polièdrica.

Podeu consultar-lo a: Edicions i publicacions de la Universitat de Lleida i Google Books

immigració

Read More