Si bé la crisi de l’habitatge és un problema estructural que afecta una part molt important de la ciutadania, aquesta problemàtica encara resulta més accentuada en aquelles persones amb un diagnòstic greu de salut mental. Així ho assenyala una recerca coordinada per Xavier Miranda, membre del Grup de Recerca i Anàlisi Social i Educativa (GRASE) presentada davant dels mitjans de comunicació a la Diputació de Lleida.

Les conclusions de l’estudi remarquen dos elements desfavorables afegits en aquest grup de població. En primer lloc, l’impacte negatiu que la problemàtica de salut mental acostuma a tenir en l’àmbit formatiu, laboral i econòmic de les persones afectades i que condiciona l’estabilitat residencial. I, en segon lloc, l’escassa oferta pública de serveis i recursos residencials i de suport a l’habitatge en salut mental.

La recerca, centrada en la comarca del Segrià, ha enquestat 303 persones majors de 18 anys amb un certificat de discapacitat derivat d’una malaltia mental residents a la ciutat de Lleida i en d’altres municipis de la comarca. També ha comptat amb 23 professionals de l’àmbit de la salut i dels serveis socials que han participat en diferents grups de discussió.
Entre els principals resultats en destaca que el 37% de les persones afectades continuen residint en el domicili familiar amb els seus progenitors donada la dificultat que tenen per accedir al mercat privat de l’habitatge. En comparació amb la població general, les persones enquestades presenten una pitjor valoració pel que fa al grau de satisfacció amb l’habitatge i també amb la seva qualitat de vida. Aquesta tendència negativa no s’observa en el grup de persones de la mostra que són beneficiàries d’algun tipus de servei social en salut mental vinculat amb l’habitatge. Aquest grup ha reportat valoracions superiors a la mitjana pel que fa a la qualitat de vida i la satisfacció amb l’habitatge i han indicat, en menor mesura, l’existència de problemes econòmics per fer front als costos derivats. També han expressat una menor voluntat per realitzar un canvi de domicili. Aquests resultats plantegen una incidència favorable dels recursos existents en matèria de serveis socials especializats en salut mental, amb un impacte positiu més ampli sobre el projecte de vida.

Cal destacar que el 56 % de les persones enquestades han indicat haver-se sentit discriminades per la seva condició en relació amb algun aspecte vinculat amb l’habitatge. On es concentra la principal afectació és en la interacció amb persones de l’entorn comunitari i, en segon lloc, en el procés de cerca d’un immoble en el mercat privat.

L’estudi, que ha tingut com a principal objectiu descriure la situació en l’àmbit de l’habitatge de les persones amb una problemàtica greu de salut mental al Segrià, és fruit de l’encàrrec realitzat per la Taula de Salut Mental de Lleida-Segrià, i el suport de la Diputació de Lleida.