El municipi de Torre-serona va acollir, el passat 19 de setembre, el seminari “Ruralitats. Els municipis rurals de Lleida: reptes i oportunitats”, una jornada de reflexió i debat sobre els principals desafiaments que afronten actualment els municipis rurals de les comarques de Lleida.
La trobada, organitzada per la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori Rural de Lleida, va reunir prop de 70 persones, entre alcaldes i alcaldesses, representants institucionals, professionals de l’educació i dels serveis socials, personal tècnic, investigadors i altres agents vinculats al desenvolupament del territori.
La jornada es va iniciar amb la benvinguda institucional d’Agustí Jiménez, vicepresident primer de la Diputació de Lleida i alcalde de Torre-serona; Núria Gil, delegada territorial del Govern a Lleida, i Jordi Garreta, director de la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori Rural de Lleida i membre del grup de recerca GR-ASE de la Universitat de Lleida.
La conferència inaugural va anar a càrrec de Luis Antonio Sáez Pérez, professor de la Universitat de Saragossa, que va abordar els canvis de sentit que ha experimentat la Lleida rural en els darrers anys i les transformacions econòmiques i socials que estan redefinint aquests territoris.
Un dels espais centrals del seminari va ser la taula rodona “Situació i reptes de futur des de la perspectiva dels estudis de la Càtedra”, coordinada per Miriam García Liébana, tècnica de Repte Demogràfic de la Diputació de Lleida. La sessió va permetre posar en comú resultats i reflexions derivades de diferents línies d’estudi desenvolupades per la Càtedra.
Josep Ramon Mòdol va abordar les qüestions relacionades amb l’habitatge; Rafael Allepuz va centrar la seva intervenció en els processos d’emancipació juvenil i el mercat laboral; Carolina Blàvia va analitzar els serveis socials als municipis rurals, i Núria Llevot va tractar el paper de l’escola i els reptes específics que afronten els centres educatius situats en entorns rurals.
Les diferents aportacions van posar de manifest que el repte demogràfic no es pot entendre únicament en termes de pèrdua o manteniment de població. Les possibilitats de futur dels municipis rurals estan estretament vinculades a factors com l’accés a l’habitatge, les oportunitats laborals dels joves, la disponibilitat i qualitat dels serveis, l’escola, la mobilitat i la capacitat de generar xarxes socials i comunitàries que afavoreixin l’arrelament al territori.
La jornada va finalitzar amb la relatoria i les conclusions a càrrec d’Àngels Torrelles i Jordi Garreta, que van recollir els principals elements sorgits durant el seminari, i amb la intervenció d’Esperanceta de casa Gassia, que va oferir una mirada sobre la realitat rural des de l’experiència i l’humor.
La participació d’una setantena de persones i la diversitat dels perfils assistents van afavorir el diàleg entre el món acadèmic, les administracions locals i els professionals que treballen quotidianament al territori. Aquest tipus d’espais permeten contrastar els resultats de la recerca amb les necessitats i experiències dels municipis i contribueixen a avançar en el coneixement dels processos de transformació que afecten les ruralitats lleidatanes.
El seminari s’emmarca en les activitats de la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori Rural de Lleida i en les línies de recerca desenvolupades per investigadors i investigadores vinculats al GR-ASE de la Universitat de Lleida, orientades a l’anàlisi dels canvis socials, educatius i territorials i a la transferència de coneixement al conjunt de la societat.
