Del 25 d’octubre al 2 de noviembre, acollida pel Grup de Recerca Anàlisi Social i Educativa, ens ha visitat María Florencia Serra, docent a la càtedra de Pedagogia, Facultat de Humanitats i Arts, Universitat Nacional de Rosario (Argentina) amb l’objectiu d’intercanviar projectes, investigacions i desenvolupaments teòrics i pràctics en relació a experiències educatives alternatives. També la professora ha participat com a ponent a les XXIII Jornades d’Història de l’Educació “Educació i Desenvolupament Rural en els segles XIX i XX” i ha visitat escoles rurals de les comarques de Lleida, amb la intenció d’enriquir els seus estudis al voltant de l’educació, la pedagogia i l’arquitectura escolar.

Des de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) i la Coordinació d’Estudis i Innovació de l’Escola Rural (CEIER) de la Universitat de Lleida han convocat conjuntament la XXIII edició de les Jornades d’Història de l’Educació, que tenen un caràcter internacional i es celebren a Lleida del 25 al 27 d’octubre de 2018 amb part dels membres de l’equip Gr-ASE com a comitè científic, organitzatiu i col·laborador.

 Els continguts de les Jornades s’han estructurat en els següents eixos relacionats amb la temàtica indicada des d’una perspectiva històrica:

1)    La funció social i cultural de l’escola primària i la formació bàsica en els petits municipis: escoles, mestres, grups de renovació pedagògica, paper dels municipis.

2)    La formació tècnica i professional i l’educació superior en el desenvolupament i el progrés del món rural a l’època contemporània.

3)    El cooperativisme i el sindicalisme agrari i les propostes socioeducatives no formals: centres culturals, revistes, cursos, etc.

4)    Recerca i docència en Història de l’Educació (historiografia, recerca, didàctica i innovació docent en història de l’educació).

Programa amb conferències, comunicacions, taula rodona, síntesis d’un projecte europeu, presentació de dos llibres sobre la temàtica (en suport escrit i on line) entre altres activitats. Els més de 60 assistents formen part de diferents universitats i països i estan molt relacionats/des amb la temàtica. Per disposar de més informació es pot entrar al díptic o bé anar a l’enllaç de: http://www.pip.udl.cat/xxiiijornades/ 

El passat 12 de juliol es va escollir el projecte “Treball Social en Salut Mental. Una anàlisi de la
disciplina i la identitat professional a Catalunya”, realitzat pel membre del GRASE, Xavier
Miranda, com a guanyador del 9è Premi de Recerca de Treball Social Dolors Arteman, en la
categoria de “Millor de Treball de Recerca Finalitzat”.

El jurat del Premi, organitzat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, es troba presidit
per la degana d’aquest, la sra. Conchita Peña, i l’integren les següents persones: Rosa M.
Ferrer, de la Revista de Treball Social (RTS), Jose Fernández, de la Universitat de Barcelona,
Xavier Pelegrí, de la Universitat de Lleida, Josep Muñoz, de la Diputació de Barcelona, Laura
Domínguez, de l’Ajuntament de l’Hospitalet, Joana Crusellas, de la Universidad Nacional de
Educación a Distancia (UNED), Marta Ausona, de la Universitat Ramon Llull (Pere Tarrés),
Maria Victòria Forns, de la Universitat Rovira i Virgili, Jose Antonio Langarita, de la Universitat
de Girona, Cristina Gené, de la Generalitat de Catalunya i Silvia Madrid, de la Universitat de
Vic.

La recerca es focalitza en l’anàlisi de quatre dimensions vinculades a la configuració de la
disciplina del Treball Social, com són: l’objecte de treball; l’avaluació de les intervencions; els
contextos de relació interdisciplinaris; i la relació entre la ideologia i deontologia. A tall de
conclusió, es sintetitzen els discursos professionals recollits durant el treball de camp, d’acord
amb tres categories que representen maneres diverses de projectar la identitat en Treball
Social.

Enllaç: http://www.tscat.cat/continguts/noticies/enhorabona-les-guanyadores-i-guanyadors-
del-premi-de-recerca-de-treball-social

El proper dijous 7 de juny de 2018 el Grup de Recerca en Anàlisi Social i Educativa de la UdL (GRASE) reprenem la col·laboració formativa amb el CIEMEN i organitzem el II Seminari universitari sobre drets col·lectius i feminismes amb el seminari “Dones i drets polítics”. N’adjuntem el programa en jpg i pdf.

L’activitat és oberta a tots els públics i tindrà lloc a la Sala de videoconferències – planta principal de l’edifici del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la Universitat de Lleida al Campus de Cappont.

El seminari de formació comptarà amb la participació i docència de dues expertes acadèmiques en aquest camp, la Dra. Tània Verge professora del Departament de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra. I la Dra. Jule Goikoetxea professora del Departament de Ciència Política de la Universitat del País Basc.

El seminari concentrarà la seva atenció en termes d’anàlisi social en la comprensió dels biaixos de gènere en la participació i la representació política; i treballarem en el coneixement de les eines per a un enfocament de gènere en les polítiques públiques.

Així mateix, desenvoluparem una reflexió conjunta des de la teoria feminista de l’Estat i la revisió dels drets socials, polítics i econòmics en aquest marc, sense oblidar la qüestió dels anomenats grups minoritaris en el nostre context social, i en relació amb el reconeixement de drets.

La recerca de Verge s’especialitza en el gènere i la política, concretament en les relacions de poder de gènere en la participació política i social així com en l’adopció i la implementació de les polítiques d’igualtat. Ha estat consultora i formadora en gènere de diferents institucions, fundacions i organitzacions socials i polítiques i té una àmplia experiència en l’elaboració de plans d’igualtat. Des del 2014 és la directora de la Unitat d’Igualtat de la UPF. És activista feminista de diversos col·lectius.

Goikoetxea formada a la Universitat de Cambridge i la Universitat del País Basc (UPV-EHU), va obtenir el doctorat en Filosofia i ha estat investigadora associada de la Universitat de Londres, Edimburg i Lancaster. Ha treballat com a investigadora postdoctoral a la Universitat de Cambridge al Regne Unit i la Universitat de Queen’s al Canadà. És directora del Màster en Governança i Estudis Polítics de la UPV-EHU i activista feminista.

El seminari és gratuït i obert a tots els públics prèvia inscripció, enviant un correu electrònic amb les vostres dades bàsiques (nom, cognoms; correu electrònic i telèfon de contacte; i  institució, departament, lloc de treball o entitat de la que es forma part. Us preguem també que ens indiqueu en termes orientatius el vostre nivell formatiu, d’especialització o de coneixements generals en gènere i feminismes) a: mlladonosa@geosoc.udl.cat

La inscripció finalitza el 3 de juny.
Places limitades a l’aforament de la sala.
Es lliurarà certificat d’assistència.

Des de GR-ASE presentarem el IV Seminari d’Educació Intercultural i Art Africà el proper dimecres dia 2 de maig on debatrem les dificultats que suposa plantejar una didàctica en art negroafricà, a causa dels condicionants històrics que mantenen posicions etnocentristes a la generació del coneixement.

En aquest sentit, tant el context com el concepte que genera i suporta l’obra negroafricana, requereixen d’una sèrie de consideracions prèvies a l’hora d’implementar l’objecte negroafricà dins de la didàctica de l’educació visual i plàstica i els ensenyaments artístics. L’educació artística occidental fins ara s’ha basat els paràmetres d’aproximació a les obres d’art, sota el constructe de les obres pròpies, sense considerar els d’altres cultures. Des l’atribució ètnica a una obra, fins a la consideració l’objecte com a paraula conformada, necessitem reconsiderar la nostra apreciació de l’acte artístic per arribar a tenir una comprensió més propera a l’obra africana.

Us hi esperem!

El dia 5 d’abril de 2018 la professora  Mariona Lladonosa ha obtingut el seu títol de doctora amb la defensa del seu treball de tesi : “Nosaltres, els catalans. La construcció simbòlica de la catalanitat en el pensament intel·lectual del catalanisme catòlic del compromís (1954-1975)”.

La tesi doctoral analitza els imaginaris simbòlics i socials més rellevants de la tradició del catalanisme catòlic del període 1954-1975. Es basa en l’anàlisi de la producció escrita de les elits intel·lectuals del catalanisme catòlic a través d’una selecció representativa del corpus d’agents difusors d’aquest univers. L’objectiu principal de l’estudi és la comprensió dels elements d’ordre ideològic que conformen les interpretacions socials de la identitat nacional, per establir una proposta d’anàlisi dels models de construcció identitària a Catalunya, i amb la voluntat de revelar les lògiques de poder presents rere els discursos i les pràctiques (habitus) derivades.

Dimarts 5 de desembre de 2017

Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Lleida

A Catalunya, en els darrers anys, han anat proliferant una sèrie de “professionals” que realitzen la funció de mediadors i mediadores interculturals. Primerament es tractava de gitanos, però recentment, fruit de l’increment de la presència d’infants i joves d’origen immigrant en els centres educatius catalans, s’ha vist crèixer el nombre i el protagonisme dels estrangers pel reconeixement que se’ls hi ha atorgat des de l’administració i les institucions. Concretament, s’ha emprat la mediació intercultural en l’adaptació del currículum, la negociació de conflictes, la desescolarització, l’absentisme i l’abandonament escolar, la traducció lingüística, la interpretació sociocultural, i darrerament el tractament de les creences religioses des de la pluralitat, la solidaritat i la convivència. Al ser una pràctica relativament nova, està encara plena de interrogants, alguns dels quals els abordarem en aquest Primer Seminari entre convertir-se en un ofici o bé una funció pels professionals… des del grup de recerca GR-ASE i en col·laboració amb altres grups i institucions afins volem iniciar un debat i una recerca entorn a la mediació.

Una membre del GRASE, Mònica Macià, està realitzant una estada de recerca com a investigadora visitant a la Université du Luxemobourg. L’estada, que va iniciar-se l’1 de setembre i finalitza a el 30 de novembre, té per objectiu la participació en un projecte Erasmus+ que porta a terme la universitat d’acollida titulat “Favoriser l’accrochage Scolaire”. Aquest projecte, dirigit per la Dra Débora Poncelet (Universitat de Luxembourg) pretén fer un acompanyament als centres educatius participants en la reducció del fracàs escolar, així com comprendre els processos i els factors que hi ha darrera d’aquesta realitat. Entre les accions prioritàries que s’estudien hi ha la participació parental en l’educació dels seus fills i el clima escolar, dues línies d’investigació que també estan a l’epicentre de les línies de recerca del GRASE.

Tres membres del GRASE, Núria Llevot, Olga Bernad i Rosa Benabarre, participaran al 4rt Col·loqui Internacional de LASALÉ que es realitza a Brussel·les, Bèlgica, del 9 a l’11 d’octubre. Es presentarà una ponència en francès per compartir els resultats més significatius del projecte Recercaixa: “Diversitat Cultural i Igualtat d’Oportunitats a l’Escola”, dirigit per Jordi Garreta.

LASALÉ és el Laboratoire Accrochage Scolaire et Alliances Éducatives el qual dur a terme investigacions per promoure la inclusió social i afavorir l’èxit educatiu.
Inaugurat el 6 de desembre de 2011, LASALÉ va nàixer fruit d’intercanvis entre diferents equips d’investigació que es van reunir a Monterrey (col·loqui sobre les aliances educatives, 16e congrés del AMSE) al juny 2009. Enguany, en aquest col·loqui internacional, s’analitzen les polítiques i els mecanismes per al desenvolupament d’una societat més inclusiva. Es pretén fer ressò de tres inquietuds essencials: lluitar contra l’abandó escolar prematur, afavorir els vincles família-alumnes-escola i millorar convivència a les institucions educatives des de la infància fins a l’edat adulta.

Més informació disponible a: https://colloquelasale.sciencesconf.org/

Aquest estiu la investigadora membre del GRASE, Mariona Lladonosa, està desenvolupant una estada de recerca com a investigadora visitant a la Universitat de Gazi a Ankara (Turquia) amb la doctora Aytul Tamer, professora de la mateixa universitat. El projecte de recerca conjunt, en el que també participa la doctora Joana Soto (UdL), s’inscriu en el marc dels estudis de gènere i del nacionalisme, i porta per títol “The construction of new republican woman in Turkey and Spain. New regime, secularisation and modernisation”. Una investigació comparada entre els seus diferents interessos d’estudi. Prèviament, la investigadora ja havia treballat amb la doctora Tamer en el workshop internacional  ”Revolution countries, coup d’état and metamorphosis: Turkey, Iran and Iraq from the historical perspective” que es va celebrar a la Universitat de Lleida l’any 2013.