Membres de GR-ASE (Núria Llevot, Olga Bernad, MaPaz López i Àngels Torrelles) han participat, els dies 4 i 5 d’abril, en el II Congreso Internacional de Educación y Diversidad. La ciència de la educación para todos, y con todos celebrat a Saragossa. Presentant un Simposi, amb cinc ponències, la majoria sobre la “Participación e implicación familiar en los centros de educación primaria. Las familias de origen extranjero: diagnóstico y diseño de propuestas de mejora” fruit del Projecte del Ministerio.
Identitat social i cultural
Núria Llevot i Olga Bernad hi han contribuït amb el text “SomArt: educación artística a través del arte” al catàleg d’art “El cuerpo de los espíritus. Representación del cuerpo en el arte negroafricano, planteamientos decoloniales en educación artística”, coordinat per Alfonso Revilla de la Universitat de Saragossa. Aquest capítol és resultat de la fase etnogràfica del projecte Recercaixa “Diversitat cultural i igualtat d’oportunitats a l’escola” i recull els resultats del projecte SomArt, portat a terme a l’escola Jaume Vicens Vives de Roses.
Read More
El passat mes de gener s’ha publicat a la Universitat de Lleida el llibre de la investigadora d’aquest grup de recerca, Mariona Lladonosa, “La construcció de la catalanitat. Evolució de la concepció d’identitat nacional a Catalunya 1860-1990″ a Espai/Temps, publicacions de la Universitat de Lleida.
El llibre té per objecte l’elaboració d’un compendi bàsic que reculli les aportacions principals del pensament catalanista sobre la identitat nacional en el període 1860-1990. S’analitza l’evolució del concepte d’identitat catalana i els elements que s’han considerat conformadors de la catalanitat, amb l’objectiu d’aproximar-nos a la noció d’identitat nacional, des de la perspectiva teòrica i, amb especial atenció, a la importància del fet migratori.
S’hi ressegueixen tres grans moments històrics d’acord amb el pensament polític i social: de la renaixença al noucentisme, els grans corrents ideològics del segle XX (republicanisme, anarquisme, socialisme i comunisme a Catalunya) i la contemporaneïtat del discurs identitari, de la dictadura a la represa democràtica fins el 1990. En el sí d’aquests tres marcs es plantegen sis etapes centrals de la conformació del model identitari: La Renaixença catalana i els dos projectes romàntics tradicionalista i progressiu; el Modernisme i el Noucentisme i el seu ideal cívic de nació; els grans corrents ideològics de la República i el catalanisme de masses; el resistencialisme franquista, els canvis demogràfics i la nova historiografia en la definició nacional; la represa democràtica, el paper dels partits polítics i les institucions en la reconstrucció nacional i els debats del nacionalisme català i espanyol als mitjans de comunicació; i, finalment, els símptomes de la postmodernitat i el model cultural d’identitat polièdrica.
Podeu consultar-lo a: Edicions i publicacions de la Universitat de Lleida i Google Books
