Com sabem les cultures no sòn tancades ni homogènies, sinó que es
configuren en contacte permanent amb d’altres. Les diferències no les
porten únicament les persones que pertanyen a cultures diferents a la
nostra. La nostra assignatura pendent és entendre la diversitat cultural
com a riquesa, com una oportunitat a obrir-se a noves perspectives i
possibilitats.

El paper que pren l’art com eina de canvi social ve a l’intervenir en la
construcció de la identidad. L’art africà que mostren en aquest seminari,
per part d’un grup multidisciplinar on col·laboren les professores Carme
Molet i Núria Llevot del grup GRASE, és una exposició privilegiada on
s’anuncien i construeixen models de l’altre, en aquest cas de l’africà.

Els objectes rituals ene ajuden a conèixer costums, ritus i valors
predominants de la cultura africana afavorint el diàleg i pretenen
estimular canvis individuals essencials a l’hora de provocar moviments
socials.

En aquesta jornada es preten desvetllar l’anàlisi, l’empatia, les
emocions, les evocacions… i revelar totes les eines universals de l’ésser
humà. Les possibilitats que ofereix aquesta nova mirada com estratègia són
ilimitades esdevenint un recurs que pot ser clau per a l’educació i la
mediació intercultural.

Podeu consultar el díptic del seminari sem_art_africa-2015.

Les professores Carme Molet i Núria Llevot del grup de recerca GRASE han col·laborat en el catàleg de l’Exposició “Didàctica de l’objecte visual de l’art africà” que es va fer al Museu
Orús de Utebo (Saragossa). Exposició realitzada en el sí del grup de recerca GICID de la Universitat de Saragossa, reconeguda pel Govern d’Aragó i finançada pel Fons Social Europeu.

Podeu trobar més informació de l’exposició aquí: arte africano

Carme Molet, Olga Bernad del GRASE i Dànae Quiroz han coordinat l’exposició “L’aula somiada” que presenta un projecte desenvolupat a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL, a les assignatures Música i Arts Visuals i Sociologia de l’Educació de 1r curs del Doble grau d’Educació Infantil–Educació Primària.

Amb l’objectiu de fomentar la fotografia com a eina educativa, han emprat la imatge fotogràfica per fer representacions d’una aula somiada, incidint especialment en les implicacions i lligams socials de la fotografia, així com en la inclusió de l’àmbit social en el món educatiu. Tot plegat ha suposat una experiència educativa transformadora.

La podeu veure del 2 de febrer al 6 de març de 2015 al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera Jaume II, 67, planta -1, Lleida.

Des de l’inici de la democràcia, però especialment a partir dels anys noranta, el reconeixement de la diversitat cultural i religiosa en l’escola pública de Catalunya ha estat cada vegada més evident. Malgrat això, encara es poden detectar mancances (alhora que experiències innovadores) i, creiem, que existeix un decalatge entre els discursos i les pràctiques als centres. Partint d’aquestes premises els investigadors de GRASE dirigits per la Dra. Núria Llevot pretenen conèixer el que s’està fent en els Centres d’Educació Infantil i Primària del territori català respecte la diversitat cultural i religiosa, detectar experiències innovadores i aprofundir en elles. Per dur-ho a terme es planteja una metodologia mixta: una primera fase d’enquestes a representants de CEIP i una segona, utilitzant entrevistes en profunditat, d’aprofundiment en experiències interessants que s’hagin detectat en l’enquesta; especialment en centres que s’hagin caracteritzat per treballar i tenir en compte aquestes diferències culturals i religioses.
El projecte es durà a terme durant els anys 2014 i 2015.

En el marc del projecte I+D “Famílies i escoles. Discursos y pràctiques quotidianes sobre la participació en l’escolaritat obligatòria” els dies 19, 20 i 21 de febrer es varen realitzar les VII Jornades d’Educació i Societat a la Universitat de La Rioja centrades en la temàtica de la participació de les famílies en l’escola.

Els ponents d’aquestes Jornades eren membres del citat projecte de recerca del Ministeri d’Economia i Competitivitat i una part d’ells membres del GR-ASE. La conferència inaugural anà a càrrec de Jordi Garreta i les ponències sobre la participació de les famílies en diferents Comunitats Autònomes foren presentades per Anna Mata, Josep Miquel Palaudàrias, Jordi Vallespir, i Begoña Vigo. Les Jornades es clogueren amb una ponència de Carles Serra sobre etnografia escolar.

El passat 20 de setembre es va presentar a la Facultat de Ciències de l’Educació la recerca que porta per títol “Les persones amb problemàtica de salut mental a Lleida. Estudi de la situació de les persones amb trastorn mental sever al territori de Lleida 2012”, dirigit per Xavier Pelegrí, professor de la UdL i membre del GRASE amb la col·laboració d’un equip de professionals encapçalat per Gemma Fleta (tècnica de Salut Mental Catalunya-Terres de Lleida).

La recerca té com objectiu detectar la situació en què es troben les persones que tenen un trastorn mental sever (TMS) a la província de Lleida mitjançant dues perspectives: estudiar la percepció dels familiars, dels professionals, de les associacions i dels propis afectats sobre la funcionalitat de l’atenció que es presta en aquest àmbit i, d’altra banda, conèixer els recursos de salut i de serveis socials existents per aquest grup de població en el nostre territori i valorar-ne la seva capacitat i el grau d’adequació d’aquests dispositius.

La metodologia emprada ha estat bàsicament qualitativa i s’han utilitzat els grups focals de discussió per a familiars, professionals i associacions, i les entrevistes estructurades per a les persones amb TMS. A més a més, s’ha recavat les dades a les entitats i als serveis socials corresponents a la branca de salut mental de les terres de Lleida per tal de confeccionar el catàleg de recursos existents.

El document resultant estructura el seu contingut primordial presentant, en primer lloc, la part quantitativa dels recursos i, en segon lloc, l’anàlisi de resultats qualitatius distribuïts en tres blocs: la percepció sobre les persones amb TMS, la valoració dels recursos existents i, finalment, altres condicions estructurals que afecten aquest col·lectiu. Es clou aquesta memòria amb unes conclusions que subratllen els resultats obtinguts més importants i unes propostes per seguir avançant en la millora del sector.

Podeu consultar-lo a: PDF