some_text

Polítiques públiques i socials.

  • Casas M, Darnell M, Fabra N, Gabernet S, Garreta J, Marcó A, Mostaid R, Palacin I, Pedrola M, Quiroga V., “L’atenció als menors immigrants no acompanyats a Catalunya. Anàlisi de la realitat i propostes d’actuació”, Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 2001, n°19, p. 1-207.
  • Garreta, J. Immigration et politiques d’intégration en Catalogne: quelques enjeux. Migrations-Société XXIII, pp. 139 – 151. 2010.
  • Garreta, J. Integration Policies in Catalonia.Khader, B. (Edit.). Les migrations dans les rapports euro-méditerrannéens et euro-arabes. pp. 135 – 151. Paris: L’Harmattan, 2011.
  • Garreta, J.Sociedad multicultural e integración de los inmigrantes. Studia Iuridica, pp. 11 – 34, 2010.
  • Garreta J. La política de inmigración e integración en Quebec. Un modelo basado en la selección, Migraciones, Madrid, 2000, n°7, p. 195 -23.
  • Garreta J. Inmigrantes menores de edad en Cataluña: un reto para las instituciones educativas, Revista de Educación, Madrid, 2000, n°323, p. 81-104.
  • Garreta J, Llevot N., « El educador social y la educación social en Lleida. Perfil, expectativas y mercado de trabajo », Claves de Educación Social, Espanya, 1998, p. 14-19.
  • Llevot N, Garreta J, Lapresta C., Immigració i educació d’adults: dinàmiques d’integració i d’exclusió, Centre de Cooperació Internacional de la Universitat de Lleida, Lleida (Espanya), 2007, n°11, p. 1-140.
  • Garreta J, Llevot N, Lapresta C, Burrial X, Morell A., Inmigración y voluntariado, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, Lleida (Espanya), 2005, p. 1-132.
  • Garreta J, Samper Ll., Integració sociocultural dels immigrants: aspectes teòrics, a Samper Ll, Agustí A, Domingo J, Mayoral D, Molina F. Integració social dels immigrants a Lleida: noves i velles migracions, Pagès Editors, Lleida (Espanya), 2002, p. 9-40.
  • Mata, A.; Pallarés, J. Inmigrantes y uso del sistema sanitario. Visiones de profesionales y usuarios. Trabajo Social y Salud, 74, pp. 5-19,2013.
  • Mata, A.; Domingo, J.; Julià, R. Lògiques, paradoxes i oportunitats. La integració socio-laboral de la població immigrada a les terres de Lleida. Edicions de la Universitat de Lleida, 2007.
  • Pelegrí, X. Usuaris, entitats i professionals: renovar-se o morir. Quaderns d’Educació Social.14, pp. 30 – 43, 2012.
  • Pelegrí, X. El futur dels serveis socials. Quaderns d’Acció Social i Ciutadania: Revista d’informació, anàlisi i investigació social.9, pp. 61 – 64. Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, 2010.
  • Pelegrí, X. Breu perspectiva històrica dels serveis socials a Catalunya. Eines per a l’esquerra nacional.6, pp. 47 – 56. Fundació Josep Irla, 2008.
  • Pelegrí, X. Nou marc legal sobre prestacions econòmiques. Anotacions crítiques a la Llei 13/2006 + desplegament. Revista de Treball Social.182, pp. 83 – 97. Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, 2007.
  • Pelegrí, X. Consideracions sobre l’Estat del Benestar contemporani. Revista de Treball Social.177, pp. 59 – 74. Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, 2006.
  • Pelegrí, X. Cultura i Política en els Serveis Socials. Editorial Hacer, 2004.
  • Pelegrí, X. La coatada familiar o la familia como pretexto en el sistema de servicios sociales de Cataluña. Revista de servicios sociales y política social.61, pp. 19 – 43. Consejo General de Colegios de Diplomados en Trabajo Social, 2003.
  • Mata, A.; Pallarés, J. Del bienestar a la caridad ¿Un viaje sin retorno? APOSTA. Revista de Ciencias Sociales. º 62, 2014 pp. 23-67.

 

Identitat social i cultural.

  • Aneas, A.; Garreta; J. & Molina, F. Ethnocultural Conflict in Spain: Moroccans in Spain: So Near, Yet So Far. A Long History of Meeting.Landis, D. & Albert. R.D. (Edit.) Handbook of Ethnic Conflict. International Perspectives, pp. 439 – 482.: Springer, 2012.
  • Garreta, J.Sociedad multicultural e integración de los inmigrantes. Studia Iuridica, pp. 11 – 34, 2010.
  • Garreta J. «Xarxa Catalunya-Quebec d’estudi de la diversitat cultural, la identitat de la llengua», La construcció europea: societat, Cultura, Dret i Educació, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, Vol. I, 2006, p. 93-95.
  • Garreta J. Inmigrantes musulmanes en una sociedad «laica». Procesos de creación, consolidación y retos de futuro de las mezquitas, Revista de Sociologia, Barcelona, 2002, n°66, p. 249-268.
  • Garreta J. The process of consolidation of the Islamic communities of Catalonia (Spain), International Journal of Migration Studies, Studi Emigrazione, Rome, 2001, n°144, p. 787-809.
  • Garreta J. Inmigrantes musulmanes en Cataluña. Los retos sociales, culturales y educativos de la diversidad religiosa, Revista Internacional de Sociología, Córdoba (Espanya), 2000, n°25, p. 151-176.
  • Garreta J. «Secularisation et contresecularisation des immigrants musulmans en Espagne», Revue Européenne des Migrations Internationales, Poitiers, 2000, Vol. 16, n°3 p. 105-124.
  • Garreta J. Els musulmans de Catalunya. Immigració i noves comunitats islàmiques, Pagès Editors, Lleida (Espanya), 2000, p. 1-156.
  • Garreta J. «La construcció de la comunicació intercultural. Identitats col·lectives, minories ètniques i integració sociocultural», Perspectiva Social, Barcelona, 1996, n°38, p. 55-84.
  • Garreta J, Samper L., Identidad e inmigración. Discursos sobre identidades y alteridades, Tempora, 2006, Vol. Segunda época, n°9, p. 13-33.
  • Giró, J. Asociacionismo étnico, identidad cultural y ciudadanía, en Bernuz, MªJ. y Susín, R. Ciudadanía. Dinámicas de pertenencia y exclusión. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2003, p.155-172.
  • Giró, J. Adolescencia, inmigración e identidad, en Giró, J. (Coord.). La escuela del siglo XXI. La educación en un tiempo de cambio social acelerado (Actas de la XII Conferencia de Sociología de la Educación. Logroño 14-15 de septiembre de 2006) Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2007.
  • Giró, J. Adolescentes, ocio y consumo de alcohol. Madrid: Entinema, 2007.
  • Giró, J. La difícil construcción de la identidad entre los adolescentes hijos de la inmigración, en Susín, R. y San Martín, D. (Coords.) De identidades. Reconocimiento y diferencia en la modernidad líquida. Valencia: Tirant Lo Blanch, 2008, p.275-315.
  • Giró, J. Identidad étnica, adolescencia y aculturación, en Bernuz, MªJ. y Susín, R. Seguridad, excepción y nuevas realidades jurídicas. Granada: Comares, 2010, p.161-176.
  • Giró, J. Las amistades y el ocio de los adolescentes hijos de la inmigración. Papers. Revista de Sociología vol. nº 96/1. Universitat Autònoma de Barcelona, 2011, p.77-95
  • Lladonosa, M. La construcció de la catalanitat. Evolució de la concepció d’Identitat Nacional a Catalunya 1860-1990. Lleida: Revista Espai/temps º60. Universitat de Lleida, 2013.
  • Lladonosa, M. Catalanitat(s) als Països Catalans. Figueres-Perpinyà: Revista Mirmanda º8, 2013 pp. 10-23.
  • Lladonosa, M. “Identitat(s) nacional(s) a la Catalunya del segle XXI”. València: Revista Afers, 2014.
  • Samper, L. i Garreta J. Etnia e migrazione: discorso sull’identità e alterità nella Catalogna rurale. International Journal of Migration Studies. Studi Emigrazione, pp. 211 – 233, 2011.
  • Miranda, X; Climent, S; Coll-Florit, M. La construcción de significado en la vivencia de los trastornos mentales: una aproximación cualitativa a través de la metáfora conceptual y los marcos mentales. Zaragona: Trabajo Social y Salud º78, 2014 pp. 75-94.
  • Lladonosa, M., Soto, J.“La catalanitat vista per les noves migracions: cap a una perspectiva transcultural de la catalanitat” a Imaginaris nacionals moderns: segles XVIII-XXI. Lleida: Col∙lecció Biblioteca de Comunicació i Cultura de les Edicions de la UdL, 2015.
  • Capdevila, J., Lladonosa, M., Soto, J. “Postmodern Imaginaries in Catalonia: Study of the basic transformations of national identity in the 1960s and 1970s” a Identity and alterity in the european cultural imaginary. Pitesti: Universitat de Pitesti, 2015.
  • Lladonosa, M. “The use of immigration in the debate on identity in Catalonia during the course of resumption of democracy” a Conditioned Identities: Wished for and Unwished for Identities. Peter Lang, International Academic Publishers, 2015.

 

Migracions (moviments migratoris i integració sociocultural).

  • Aneas, A.; Garreta; J. & Molina, F. Ethnocultural Conflict in Spain: Moroccans in Spain: So Near, Yet So Far. A Long History of Meeting.Landis, D. & Albert. R.D. (Edit.) Handbook of Ethnic Conflict. International Perspectives, pp. 439 – 482.: Springer, 2012.
  • Garreta, J. Barça o Barshak (Barcelona or Die): Senegalese Emigration on”Pirogues” towards Spain. International Journal of Migration Studies. Studi Emigrazione.XLIX,pp. 725 – 744, 2012.
  • Demba; P; Garreta; J. (Edit). Les migrations africaines vers l’Europe. Entre mutations et adaptation des acteurs sénégalais. Dakar: Avitech Impressions SA, 2012.
  • Garreta, J. Integration Policies in Catalonia. Khader, B. (Edit.). Les migrations dans les rapports euro-méditerrannéens et euro-arabes. pp. 135 – 151. Paris: L’Harmattan, 2011.
  • Garreta, J.(director); Tamba, M.; Ba, M.; Ba, O.; Bernad, O.; Domingo, J.; Guillem, X.; Sabaté, M.; Kokouvi, T.; Vila, S. Barça o Barzakh. Els impactes de l’emigració al Senegal, pp. 1 – 223. Barcelona: Editorial Icaria, 2011.
  • Garreta, J.Sociedad multicultural e integración de los inmigrantes. Studia Iuridica, pp. 11 – 34, 2010.
  • Garreta, J. Immigration et politiques d’intégration en Catalogne: quelques enjeux.Migrations-Société XXIII, pp. 139 – 151. 2010.
  • Garreta J. Continuidad y cambios en la gestión de la inmigración, Revista de Sociologia Nuevas migraciones, nuevas aproximaciones, Barcelona, 2007, n°85, p. 7.
  • Garreta J. Inmigrantes musulmanes en una sociedad «laica». Procesos de creación, consolidación y retos de futuro de las mezquitas, Revista de Sociologia, Barcelona, 2002, n°66, p. 249-268.
  • Garreta J. Sociología de las migraciones, Revista de Sociologia, Barcelona, 2002, n°66, p. 7-11.
  • Garreta, J. The process of consolidation of the Islamic communities of Catalonia (Spain). International Journal of Migration Studies. 2001, nº 144, p. 787-809.
  • Garreta, J. Les immigrants africains dans le marché du travail espagnol, Migrations-Société, París, 2001, n°77, p. 20-32.
  • Garreta, J. La política de inmigración e integración en Quebec. Un modelo basado en la selección, Migraciones, Madrid, 2000, n°7, p. 197-223.
  • Garreta, J. “Secularisation et contresecularisation des immigrants musulmans en Espagne”, Revue Européenne des Migrations Internationales, Poitiers, 2000, Vol. 16, n°3 p. 105-124.
  • Garreta, J. Els musulmans de Catalunya. Immigració i noves comunitats islàmiques, Pagès Editors, Lleida (Espanya), 2000, p. 1-156.
  • Garreta J. Diversidad cultural y educación en Quebec, Editorial Milenio, Lleida (Espanya), 2000.
  • Garreta, J. La integració en l’estructura social de les minories ètniques. Estudi comparatiu entre immigrants extracomunitaris i gitanos residents a Lleida i Osca, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, Lleida (Espanya), 1999, p. 1-181
  • Garreta, J. Minories ètniques, associacionisme i integració sociocultural, Revista de Sociologia, Barcelona, 1998, n°56, p. 197-230.
  • Garreta, J. “Modelos de Integración social de las minorías étnicas. Hacia un modelo ideal de sociedad multicultural”, a García FJ, Granados A. (ed).Educación ¿integración o exclusión de la diversidad cultural ? Laboratorio de Estudios Interculturales, Granada, 1997, p. 23-34.
  • Garreta, J. “Desviación social y delito. Inmigrantes marginados e inmigrantes delincuentes”, a Solé C (ed.), Racismo, etnicidad y educación intercultural, Edicions de la Universitat de Lleida – Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida (Espanya), 1996, p. 29-62.
  • Garreta, J. “La construcció de la comunicació intercultural. Identitats col·lectives, minories ètniques i integració sociocultural», Perspectiva Social, Barcelona, 1996, n°38, p. 55-84.
  • Garreta J. « Models i polítiques d’Educació intercultural », In Marquès S, Palaudàrias JM. (ed). Societats pluriculturals i educació: la interculturalitat com a resposta, Servei de Publicacions de la Universitat de Girona – Ajuntament de Girona, Girona (Espanya), 2001, p. 135-150.
  • Garreta J. La integració en l’estructura social de les minories ètniques. Estudi comparatiu entre immigrants extracomunitaris i gitanos residents a Lleida i Osca, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, Lleida (Espanya), 1999, p. 1-181.
  • Garreta J. «Las relaciones interpersonales y familiares en el proceso de integración social », Perspectiva Social, Barcelona, 1999, n°41, p. 37-60.
  • Garreta, J; Guillem, X.Migraciones y codesarrollo.Coordinadora d`ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida (Edit.). Migraciones y desarrollo El codesarrollo: del discurso a la práctica. .pp. 16 – 27. Barcelona: Anthropos, 2010.
  • Garreta J, Llevot N., « Immigration, éducation et intégration en Catalogne (Espanya) », Ville-École-Intégration (VEI enjeux), France, 2001, n°125, p. 120-135
  • Garreta, J. (director); Llevot, N.; Sabaté, M.; Bernad, O.La immigració a les comarques de Ponent.pp. 1 – 125. Lleida: Diputació de Lleida, 2010.
  • Garreta J, Samper Ll, Llevot N. (Edit.), Relaciones étnicas y educación en una sociedad dividida: Quebec, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, Lleida (Espanya), 2003.
  • Giró, J. Ciudadanía y participación: el caso de la inmigración, en Martínez de Pisón, J. y García Inda, A. Derechos fundamentales, movimientos sociales y participación. Madrid: Dykinson, 2003, p.235-265.
  • Giró, J. El problema social de la inmigración y las políticas de integración ciudadana, en Martínez de Pisón, J. y Giró, J. (Coords.) Inmigración y ciudadanía. Perspectivas sociojurídicas. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2003, p.145-159.
  • Giró, J. L´immigration africaine en Espagne, en Demba; P. y Garreta, J. (Edit). Les migrations Africaines vers l´Europe. Dakar: Avitech Impressions, 2012, p.23-45.
  • Giró, J. Educación y formación profesional entre los dirigentes de Asociaciones Africanas de Inmigrantes. Alzira (Valencia): Germania, 2012
  • Mata Romeu A. Los retos en la acogida de la población inmigrante: del cómo y el por qué desde las escuelas de trabajo social. Acciones e Investigaciones Sociales. Nº Extraordinario. Pp. 113-123, 2006.
  • Mata Romeu A. La percepció de la integració des del punt de vista dels immigrants extracomunitaris. Revista de Treball Social, 173, pp. 17-27, 2004.
  • Mata Romeu, A. Redes transnacionales y procesos migratorios. Argelinos en España. Editorial Académica Española, 2012.
  • Llevot; N. i Garreta; J. Schüler aus Migrantenfamilien und die Schule in Katalonien. Politische un Lösungen und die Realität der Schule.Lippke, W. & Schulz, D. (Hg.) Migration und sprachiliche. Integration als schulpädagogische. Herausforderung and Europa.pp. 99 – 125. Leipziger Universitätsverlag, 2012.
  • Martínez de Pisón, J. y Giró, J. (Coords.) Inmigración y ciudadanía. Perspectivas sociojurídicas. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2003.
  • Llevot, N. Educación de adultos: un estudio sobre inmigración en las comarcas de Lleida. Diálogos: Educación y formación de personas adultas, Vol. 3, Nº. 79-80, 2014. p. 15-24.
  • Mata Romeu, A. Redes transnacionales como estrategia migratoria. Argelinos en la Ribera del Ebro. BARATARIA. Revista castellano-manchega de ciencias Sociales. º 20, 2015 pp. 93-110.

 

Participació social (participació social i participació a l’escola).

  • Garreta, J. Sociedad multicultural e integración de los inmigrantes. Studia Iuridica, pp. 11 – 34, 2010.
  • Garreta, J. Les associations de parents d’élèves en Espagne. Diversité. Ville, école et intégration.pp. 118 – 123. Diversité. Ville, école et intégration, 2010.
  • Garreta,J. La participación de las familias en la escuela.Feito, R. (Coord). Sociología de la educación secundaria.pp. 45 – 70. Barcelona: Editorial Graó, 2010.
  • Garreta J. La participación de las familias en la escuela pública. Las asociaciones de madres y padres del alumnado, Centro de Investigador y Documentación Educativa (CIDE), Madrid, 2008.
  • Garreta J. Escuela, familia de origen inmigrante y participación, Revista de Educación, Madrid, 2008, Vol. 345, p. 133-155.
  • Garreta J. Familias inmigradas-escuela: proximidades y distancias, Cuadernos de Pedagogía, Barcelona, Espanya, 2008, n°380, p. 90-93.
  • Garreta J. Minories ètniques, associacionisme i integració sociocultural, Revista de Sociologia, Barcelona, 1998, n°56, p. 197-230.
  • Garreta J, Llevot, N. La relación familia-escuela:¿una cuestión pendiente ?, La relación familia-escuela, Edicions de la Universitat de Lleida – Fundación Santamaría, Lleida (Espanya), 2007, p. 9-12.
  • Garreta J. La relación familia-escuela, Edicions de la Universitat de Lleida – Fundación Santamaría, Lleida (Espanya), 2007, n°157, p. 1-136.
  • Garreta J. Expectativas educativas y sociales de las familias inmigrantes, Revista de Sociologia, Barcelona, 1994, n°43, p. 115-122.
  • Garreta, J. y Llevot, N. Las asociaciones de inmigrantes africanos. Organización, proyección y actuaciones.Revista Internacional de Sociologia. 71 – extra 1, pp. 15 – 38. 2013.
  • Garreta J, Molina F., “Familia y Educación: Expectativas y actitudes de las denominadas minorías étnicas”, a Samper Ll. (ed), Familia, Cultura y Educación, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, Lleida (Espanya), 2000, p. 71-100.
  • Garreta J, Samper L, Llevot N, Domingo J, Mata A, López MP, Bernad O, Palaudàrias JM, Serra C, Espinal N., Associacionisme i acomodació de les persones immigrades d’origen africà a Catalunya, Recerca i immigració, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2008, n°1, p. 103-119.
  • Giró, J. El uso de juegos tradicionales en el proceso educativo y su desvirtuación en la praxis pedagógica. Revista Contextos Educativos nº1. Logroño: Universidad de La Rioja, 1998, p.251-268.
  • Giró, J. El maestro del siglo XXI: datos para una reflexión sobre el influjo de la experiencia universitaria en la formación del maestro. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado Vol 2, nº1, 1999. Universidad de Zaragoza (AUFOP).
  • Giró, J. El aprendizaje de una profesión en la universidad. Los maestros finiseculares. Revista Contextos Educativos nº5. Logroño: Universidad de La Rioja, 2002, p.185-214 .
  • Giró, J. La experiencia escolar de los adolescentes procedentes de familias inmigrantes, en García Lastra, M. et alt. Convergencia con Europa y cambio en la universidad (Actas de la XI Conferencia de Sociología de la Educación. Santander 22-24 septiembre de 2006). Alzira (Valencia): Germania, 2006.
  • Giró, J. (Coord.). La escuela del siglo XXI. La educación en un tiempo de cambio social acelerado (Actas de la XII Conferencia de Sociología de la Educación. Logroño 14-15 de septiembre de 2006) Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2007.
  • Giró, J. et alt. Un modelo de prevención del consumo de alcohol adolescente basado en la implicación y complicidad de los padres, en Fernández, R. et alt. (Coord.) La comunidad educativa ante los resultados escolares (Actas de la XIII Conferencia de Sociología de la Educación. Badajoz 18 y 19 de septiembre de 2008). Barcelona: Milrazones, 2009, p.175-182.
  • Giró, J. Fracaso escolar y mercado de trabajo: el caso de La Rioja Alzira (Valencia): Germania, 2012.
  • Giró, J. y Andrés, S. Procesos de participación en la educación y la escuela: el caso de los Consejos Escolares. Alzira (Valencia): Germania, 2012.
  • Giró Miranda,J.; Mata Romeu, A. Las estructuras asociativas de los senegaleses en España.Revista Internacional de Sociología, 71, pp. 91-115, 2013.
  • Mata Romeu, A.; Giró Miranda, J. Reflexiones sobre la influencia de los componentes religiosos en el asociacionismo inmigrante. Revista Internacional de Sociología, 71, pp. 117-140, 2013.
  • Mata Romeu A.; Roca Solanes, L. Bastint ciutadans. Les entitats del tercer sector a Lleida. Edicions de la Universitat de Lleida, 2006.
  • Mata Romeu, A. Reflexiones en torno al Tercer Sector. Sus objetivos y funciones en el marco de la lucha contra la exclusión social. Documentación Social. Revista de Estudios Sociales y de Sociología aplicada, 136, p.p.193-210, 2005.
  • Lladonosa, M. «Participación ciudadana, el reto de la mejora democrática». Revista de servicios sociales y política social, Madrid, 2010, n.º91, pp.27-40.
  • Pelegrí, X. (IP). Animació del procés de debat sobre el Reglament de Participació Ciutadana de la ciutat de Lleida. Entitat finançadora: Ajuntament de Lleida ‘La Paeria’. 2005.
  • Vega Gutiérrez, A. M. (coord.) et alt. L´implication parentale au sein de l´ecole (Une approche innovante pour une éducation de qualité). París: L´Harmattan, 2011.
  • Garreta, J. La comunicación familia-escuela en educación infantil y primaria. Revista de la Asociación de Sociología de la Educación (RASE), nº 8, vol. 1, 2015, p. 71-85.
  • Garreta, J., Llevot, N. Family-school communication in Spain: channels and their use. Ehquidad International Welfare Policies and Social Work Journal, 3, 2015, p. 29-48.
  • Garreta, J. “La participación de las familias en la escuela: una cuestión pendiente”. Documentación Social. Revista de estudios sociales y sociología aplicada. 171, 2014, p. 101-124.
  • Garreta, J.; Llevot, N. El asociacionismo africano en España: una realidad incipiente. Studi emigrazione, ISSN 0039-2936, Nº. 197, 2015. p. 141-157.
  • Llevot, N.; Garreta, J. Le associacioni d’immigranti africani e la mediazione interculturale. Orientamenti pedagogici: rivista internazionale di scienze dell’educazione, ISSN 0030-5391, Vol. 62, Nº. 362, 2015, p. 771-791.
  • Giró, J. ; Mata,A. ; Vallespir,J. ; Vigo,B. Famílias y escuelas. Los diferentes discursos sobre la participación. Ehquidad International Welfare Policies and Social Work Journal. º 2, 2014 pp. 65-89.

 

Exclusió social.

  • Aneas, A.; Garreta; J. & Molina, F. Ethnocultural Conflict in Spain: Moroccans in Spain: So Near, Yet So Far. A Long History of Meeting.Landis, D. & Albert. R.D. (Edit.) Handbook of Ethnic Conflict. International Perspectives, pp. 439 – 482.: Springer, 2012.
  • Enciso, J. P.; Allepuz, R.; Lapresta, C.; Pelegrí, X. La situació de la pobresa a Lleida: estudi dels principals factors econòmics que generen situacions de vulnerabilitat. Detecció de la pobresa a partir de l’atenció als usuaris pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Lleida. CD-Rom, pp. 1 – 132, 2011.
  • Garreta J. «Desviación social y delito. Inmigrantes marginados e inmigrantes delincuentes», a Solé C (ed.), Racismo, etnicidad y educación intercultural, Edicions de la Universitat de Lleida – Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida (Espanya), 1996, p. 29-62.
  • Giró, J. (Coord.). Envejecimiento y sociedad: una perspectiva pluridisciplinar. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2004.
  • Giró, J. El significado de la vejez, en Giró, J. (Coord.). Envejecimiento y sociedad: una perspectiva pluridisciplinar. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2004, p.19-45.
  • Giró, J. (Coord.). Envejecimiento, salud y dependencia. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2005.
  • Giró, J. El envejecimiento demográfico, en Giró, J. (Coord.). Envejecimiento, salud y dependencia. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2005, p.17-42.
  • Giró, J. (Coord.). Envejecimiento activo. Envejecimiento en positivo. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2006.
  • Giró, J. El envejecimiento activo en la sociedad española, en Giró, J. (Coord.). Envejecimiento activo. Envejecimiento en positivo. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2006, p.15-36.
  • Giró, J. (Coord.). Envejecimiento, autonomía y seguridad. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2007.
  • Giró, J. Los derechos de las personas de edad en el ejercicio de la ciudadanía, en Giró, J. (Coord.). Envejecimiento, autonomía y seguridad. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2007, p.17-45.
  • Giró, J. (Coord.). Envejecimiento, tiempo libre y gestión del ocio. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2009.
  • Giró, J. Sí es país para viejos, en Giró, J. (Coord.). Envejecimiento, tiempo libre y gestión del ocio. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2009, p.17-42.
  • Giró, J. (Coord.) Envejecimiento, conocimiento y experiencia. Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2010.
  • Giró, J. Más sabe el diablo por viejo…, en Giró, J. Envejecimiento, conocimiento y experiencia Logroño: Universidad de La Rioja. Servicio de Publicaciones, 2010, p.17-40.
  • Pelegrí, X.; Quejido, P. Obstacles i oportunitats de les dones amb discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental en el camí cap a la promoció laboral. pp. 23 – 48. Edicions de la Universitat de Lleida, 2010.

 

Segregació territorial.

  • Garreta J. La segregación escolar del alumnado inmigrante , a Blanco C., Barbero I. (edit.), Pautas de asentamiento de la población inmigrante: implicaciones y retos socio-jurídicos, Dykinson, Madrid, 2009, p. 207-226.
  • Llevot, N. El papel de la Institución escolar en la construcción de la alteridad: un barrio de Quebec. Perspectiva Social. 42, pp. 63 – 86. 1999.

 

Minories ètniques.

  • Garreta, J. Sociedad multicultural e integración de los inmigrantes. Studia Iuridica, pp. 11 – 34, 2010.
  • Garreta J. La integración sociocultural de las minorías étnicas (gitanos e inmigrantes), Anthropos, Barcelona, 2003, p. 1-380.
  • Garreta J. «Las minorías étnicas en España: gitanos e inmigrantes en la estructura social», a Codesarrollo: planteamientos y perspectivas, La Terra, Barcelona, 2002, p. 34-49.
  • Garreta J. «Gitanos y religión: la creencia como generadora de una identidad diferenciada», Revista Internacional de Sociología, Córdoba (Espanya), 1999, n°22, p. 197-230.
  • Garreta J. Escuela y minorías. Inmigrantes y gitanos ante el modelo educativo español », Revista de Educación, Madrid, 1998, n°317, p. 229-254.
  • Garreta J, Leal J, Izquierdo MJ., «Cambio social y minorías étnicas», a El malestar social y la educación, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, Lleida (Espanya), 1998, p. 61-109.
  • Garreta J, Llevot-Calvet N., « Los gitanos en España. Mercado de trabajo y educación: crónica de un desencuentro », a Educación y Diversidad, Mira Editors, Zaragoza (Espanya), 2007, Vol. I, p. 257-278.
  • Llevot, N. La escolarización del colectivo gitano en Lleida: de la exclusión a la inclusión. Pedagogía Social. 6-7 , pp. 101 – 123. 2001.
  • Llevot, N. Familias gitanas y centros educativos en Cataluña (España): la necesidad de una negociación. Orientamenti Pedagogici. Rivista Internazionale di Scienze dell’Educ.282, pp. 1055 – 1074. 2000.
  • Llevot; N. i Garreta; J. Les familles gitanes et l’école en Espagne de l’exclusion à l’inclusion. Orientamenti

    Pedagogici. Rivista Internazionale di Scienze dell’Educ.60 – 2 (352), pp. 381 – 397. 2013.


 

Escola: interculturalitat i mediació escolar intercultural.

  • Burrial X, Garreta J, Llevot N, Navarro P, Sala T, Samper L., Mito y realidad de la escuela rural catalana , Escuela rural y sociedad, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, Lleida (Espanya), 2008, p. 87-122.
  • Garreta, J. La interculturalidad en el sistema educativo, logros y retos. Gazeta de Antropología, Granada, 2014, º30.
  • Garreta, J. La scolarisation des élèves d’origine étrangère en Espagne.203018 – Revue Internationale de l’éducation familiale.pp. 13 – 29. L’Harmattan, 2012.
  • Garreta, J. Famílies i escoles. La participació de les famílies en els centres educatius.pp. 1 – 188. Lleida: Pagès Editors, 2012.
  • Garreta J. Las experiencias escolares de la inmigración. Papers. Revista de Sociologia. 96, pp. 205-223, 2011.
  • Garreta, J. i Llevot, N. La representación del Islam en los materiales escolares.001004 – Revista El Guiniguada.pp. 85 – 98, 2011.
  • Garreta J. La atención a la diversidad cultural en Cataluña: exclusión, segregación e interculturalidad. Revista de Educacion. pp. 213 – 233, 2011.
  • Garreta J. Escuela y familias inmigradas. Relaciones complejas. Revista complutense de educación, Madrid , 2009, Vol. 20, n°2, p. 275-291.
  • Garreta J. Ethnic minorities and the Spanish and Catalan educational systems: From exclusion to intercultural education, International Journal of Intercultural Relations, Kidlington (United States), 2006, Vol. 30, n°2, p. 261-279.
  • Garreta J. El espejismo intercultural : la escuela de Cataluña ante la diversidad cultural, Revista de Educación, Madrid, 2004, n°333, p. 463-480.
  • Garreta J. El espejismo intercultural. La escuela de Cataluña ante la diversidad cultural, Centro de Investigador y Documentación Educativa (CIDE), Madrid, 2003.
  • Garreta J, La diversidad como problema, Revista de Educación Contextos Educativos, Logroño (Espanya), 2001, Vol.: 4, p. 161-175.
  • Garreta J. « La diversidad cultural en los manuales escolares: crónica de una selección y revisión necesarias », a Essombra MA. (ed). Construir la escuela intercultural. Reflexiones y propuestas para trabajar la diversidad étnica y cultural, Editorial Graó, Barcelona, 1999, p. 133-142.
  • Garreta J. «Modelos de Integración social de las minorías étnicas. Hacia un modelo ideal de sociedad multicultural», a García FJ, Granados A. (ed).Educación ¿integración o exclusión de la diversidad cultural ? Laboratorio de Estudios Interculturales, Granada, 1997, p. 23-34.
  • Garreta J. Expectativas educativas y sociales de las familias inmigrantes, Revista de Sociologia, Barcelona, 1994, n°43, p. 115-122.
  • Garreta, J, Llevot, N. Immigrant families and the school in Spain: dynamics and factors that influence their relations. Journal of Educational, Cultural and Psycological Studies, pp. 47 – 67, 2011.
  • Garreta J, Llevot, N., Escuela rural y sociedad, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, Lleida (Espanya), 2008, p. 1-171.
  • Garreta J, Llevot, N., El espejismo intercultural. La escuela de Cataluña ante la diversidad cultural, Centro de Investigador y Documentación Educativa (CIDE), Madrid, 2004, n°157 p. 75-112.
  • Garreta J, Llevot, N., “Une nouvelle figure ‘professionnelle’: le médiateur gitan”, Sabatier C, Douville O. (dir). Cultures, insertions et santé. Espaces interculturels, L’Harmattan, Paris, 2002, p. 203-224.
  • Garreta J, Llevot, N., Los mediadores culturales: puente entre progenitores de las minorías étnicas y la institución escolar , Pedagogía Social Monográfico sobre Educación Intercultural, Espanya, 1999, Vol. 3, p. 95-114.
  • Garreta J, Llevot N., Los retos de la educación intercultural: Cataluña-Quebec , Revista Española de educación comparada, Madrid, 1998, n°4, p. 161-190.
  • Garreta J, Llevot N., «Immigració extracomunitària i educación», De la Torre S, Busquets Ll. (coord), Experiències d’innovació educativa. Vol. 1: Tractament de la diversitat, Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1995, Vol. 1, p. 73-82.
  • Garreta J, Samper, L.,Educación e inmigración en España: Debates en torno a la acción del profesorado a Educación e inmigración en España: nuevos retos para España en una perspectiva comparada, Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), Madrid (Espanya), 2007, p. 361-383.
  • Garreta J, Samper L, Llevot N., « Les enjeux de la diversité culturelle dans l’école catalane », Revue des Sciences de l’Éducation, Montréal, 2001, Vol.: XXVII, n°3, p. 543-568.
  • Garreta J, Terrén E, Alcalde R., « El desarrollo de la educación intercultural en Cataluña y Galicia », a Solé C, Izquierdo A. (Coord). Integraciones diferenciadas: migraciones en Cataluña, Galicia y Andalucía, Anthropos, Barcelona, 2005, p. 300-313.
  • Giró, J. Pluralismo y educación intercultural, en Aguirre, JMª y Martínez de Pisón, J. (coords.) Pluralismo y tolerancia. La sociedad liberal en la encrucijada. Logroño: Perla Ediciones, 2004, p.197-228.
  • Llevot, N. Teorie e pratiche di educazione interculturale in Catalogna. pp. 294 – 313. (Itàlia): Unicopli, Milano, 2011.
  • Llevot N. La figura del mediador intercultural a les institucions escolars catalanes: perfil real i ideal segons els propis actors. Papers. Revista de Sociologia. 74, pp. 155 – 173.
  • Llevot, N.La figura del mediador intercultural en Cataluña: la visión del colectivo formador. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado (RIFOP). 56, pp. 151 – 164. 2006.
  • Llevot, N. Del programa d’Educació Compensatòria al Nou Pla per a la Llengua i la Cohesió Social. Papers. Revista de Sociologia. 78, pp. 197 – 214. 2005.
  • Llevot, N. La mediación intercultural en la educación secundaria obligatoria: posibilidades y dificultades. Bordón. 57 – 1, pp. 129 – 140. 2005.
  • Llevot, N. Conflictos culturales y mediación: el ejemplo de Cataluña. Revista de Educacion. 334, pp. 415 -432. 2004.
  • Llevot, N. Educación y mediación intercultural en los centros catalanes: la necesidad de formación. Revista El Guiniguada. 13, pp. 173 – 184. 2004.
  • Llevot, N. Les femmes-relais en las instituciones escolares: una experiencia de mediación natural en Francia. Revista de Ciencias de la Educación. 2004.
  • Llevot, N. Els mediadors interculturals a les institucions educatives de Catalunya. Lleida: Pagès Editors, 2004.
  • Llevot, N. Mediació intercultural i institucions escolars: l”exemple del Quebec. Papers. Revista de Sociologia. 70, pp. 135 – 147. 2003.
  • Llevot, N. El mediador intercultural en las instituciones escolares de Cataluña: ¿Catálisis y transformación de las relaciones humanas en el seno de una sociedad mayoritaria?. Revista de Educacion. 194, pp. 175 – 190. 2003.
  • Llevot, N. Los mediadores interculturales en las instituciones educativas de Cataluña. En Teoría de la Educación. Educación y Cultura en la Sociedad de la Información. 4, Salamanca: Ediciones Universidad de
    Salamanca, 2003.
  • Llevot N. Diversidad cultural e instituciones educativas en Cataluña: el mediador intercultural como nueva figura profesional. Revista de Pedagogía Social. Entre el profesionalismo y el voluntariado. 9, pp. 127 – 142. 2002.
  • Llevot N. El mediador escolar en Quebec: el último eslabón en la cadena de la comunicación intercultural. Revista de Educacion. 327, pp. 305 – 320. 2002.
  • Llevot, N. Quebec, una societat sovint comparada amb Catalunya. L’atenció educativa a la diversitat cultural.Perspectiva Social. 48, pp. 131 – 154. 2002.
  • Llevot ,N. Las funciones de las femmes-relais y las mediadoras en Francia: reveladoras del disfuncionamiento entre las instituciones escolares y las familias inmigrantes. Perspectiva Social. 44, pp. 175 – 196. 2000.
  • Llevot, N. La formació del professorat en interculturalitat: Catalunya II. 000290 – Educare. 6, pp. 23 – 24. 1998.
  • Llevot, N, i Fracchiolla B. La mediazione interculturale nelle istituzioni scolastiche di Catalogna: realtà o finzione?. Orientamenti Pedagogici. Rivista Internazionale di Scienze dell’Educ.49 – 6 (294), pp. 1083 – 1098. 2002.
  • Llevot, N. i Garreta, J. La mediación intercultural en las asociaciones de inmigrantes de origen africano.Revista Internacional de Sociologia. 71 – extra 1, pp. 167 – 188. 2013.
  • Llevot; N. i Garreta; J. Schüler aus Migrantenfamilien und die Schule in Katalonien. Politische un Lösungen und die Realität der Schule.Lippke, W. & Schulz, D. (Hg.) Migration und sprachiliche. Integration als schulpädagogische. Herausforderung and Europa.pp. 99 – 125. Leipziger Universitätsverlag, 2012.
  • Llevot; N. i Garreta; J. La intervención con el alumnado inmigrante en los centros escolares de Cataluña.Y para muestra… Políticas educativas de inmigración y modelos de escuela que practican la interculturalidad, pp. 111 – 134. Valencia: Servei de Publicacions de la Universitat de València, 2010.
  • Llevot N. i Garreta J, La educación intercultural: discursos y prácticas , In La educación intercultural: Discursos y prácticas, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, Lleida (Espanya), 2006, p. 9-17
  • Llevot, N. i Garreta J. Los retos de la educación intercultural: Cataluña-Quebec . Revista Española de educación comparada. 4, pp. 161 – 190. 1998.
  • Molina, F.; Garreta, J.; Mayoral D.; i Samper, L. Els canvis viscuts a Lleida: cultura, educació i immigració.Societat Catalana 2010. Subirats, Marina (Coord.), pp. 149 – 186. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010.
  • Samper; L. i Garreta, J. Muslims in Catalan textbooks. Journal of Educational Media, Memory and Society, 3, pp. 81 – 96, 2011.
  • Samper L, Garreta J, Llevot N, Chastenay MH., “Les rapports interethniques à l’école catalane: recherches récentes”, a Mc Andrew M, Gangnon F. (dir). Relations ethniques et éducation dans les sociétés divisées: Québec, Irlande du Nord, Catalogne, L’Harmattan, París, 2000, p. 203-214.
  • Samper Ll, Garreta J, Llevot N, Chastenay MH., « Éducation et ethnicité: le cas catalán », a Mc Andrew M, Gagnon F. (dir). Relations ethiques et éducation dans les sociétés diviséés: Québec, Irlande du Nord, Catalogne et Belgique, L’Harmattan, Paris, 2000, p. 127-145.
  • Llevot, N; Bernad, O., ”La integració escolar de l’alumnat d’ origen estranger al Pla d’ Urgell”. Mascançà: revista d’estudis del Pla d’Urgell Nº. 6, 2015, p. 27-44.
  • Llevot, N.; Bernad, O., “La participación de las familias en la escuela: factores clave”. Revista de la Asociación de Sociología de la Educación Vol. 8, Nº. 1, 2015.
  • Garreta, J. “La interculturalidad en el sistema educativo, logros y retos”. Gazeta de Antropología. 30 (2) , 2014, pp. 1-26.

 

Serveis socials.

  • Costa, M.; Pelegrí, X. Les prestacions econòmiques de l’àmbit dels serveis socials. pp. 295 – 315. Universitat Rovira i Virgili – Edicions de la Universitat de Lleida, 2011.
  • Costa, M.; Pelegrí, X. L’atenció a les persones amb dependència. pp. 395 – 409. Universitat Rovira i Virgili – Edicions de la Universitat de Lleida, 2011.
  • Fernández, C. et alii. Una mirada a punts crítics de la nova Llei de Serveis Socials. Revista de Treball Social.183, pp. 87- 97. Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, 2008.
  • Gómez, M. (IP); Pelegrí, X. Estudi Suport per al Model d’Organització dels Serveis Socials Bàsics. Entitat finançadora: Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona. Codi del projecte: FBG-301396. Fundació Bosch i Gimpera. 2009.
  • Mata Romeu A. La metodología de investigación-acción. Una experiencia aplicada al Trabajo Social. Revista de servicios sociales y política social, 67, pp. 137-148, 2004.
  • Pelegrí, X. (IP). Estudi sobre la situació de les persones amb trastorn mental sever al territori de Lleida. Salut mental Catalunya, coordinadora Terres de Lleida. Codi del projecte: C12039, 2013
  • Pelegrí, X. Ética de las organizaciones de Servicios Sociales (Parte II). Cuadernos de Trabajo Social. Vol 26, nº 2, pp. 359-369, 2013
  • Pelegrí, X. Ética de las organizaciones de Servicios sociales (Parte I). Cuadernos de Trabajo Social. Vol 26, nº 1, pp. 139-148, 2013
  • Pelegrí, X. Usuaris, entitats i professionals: renovar-se o morir. Quaderns d’Educació Social.14, pp. 30 – 43, 2012.
  • Pelegrí, X. La respuesta de los servicios sociales a la situación de la infancia y adolescencia más vulnerable. pp. 29 – 50. Edicions de la Universitat de Lleida, 2012.
  • Pelegrí, X.; Vilà, A. Sorgiment i evolució dels serveis socials a Catalunya. pp. 125 – 145. Universitat Rovira i Virgili – Edicions de la Universitat de Lleida, 2011.
  • Pelegrí, X. Organització dels serveis socials a Catalunya. pp. 215 – 236. Universitat Rovira i Virgili – Edicions de la Universitat de Lleida, 2011.
  • Pelegrí, X. (ed.) Els serveis socials a Catalunya. Aportacions per al seu estudi. pp. 1 – 492. Universitat Rovira i Virgili – Edicions de la Universitat de Lleida, 2011.
  • Pelegrí, X. El futur dels serveis socials. Quaderns d’Acció Social i Ciutadania: Revista d’informació, anàlisi i investigació social.9, pp. 61 – 64. Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, 2010.
  • Pelegrí, X. El sistema català de serveis socials (1977-2007): cultura i política.1 – 1, pp. 1 – 262. Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, 2010.
  • Pelegrí, X. Breu perspectiva històrica dels serveis socials a Catalunya. Eines per a l’esquerra nacional.6, pp. 47 – 56. Fundació Josep Irla, 2008.
  • Pelegrí, X. Nou marc legal sobre prestacions econòmiques. Anotacions crítiques a la Llei 13/2006 + desplegament. Revista de Treball Social.182, pp. 83 – 97. Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, 2007.
  • Pelegrí, X. El modelo de Servicios Sociales en España. Revista Internacional deCiencias Sociales y Humanidades. SOCIOTAM.XVII – 2, pp. 125 – 150.(Mèxic): Universidad Autónoma de Tamaulipas, 2007.
  • Pelegrí, X.; Jordana, O. Avaluació Tècnica dels Clubs Socials per a persones amb trastorn mental. pp. 1 – 81. FECAFAMM, 2006.
  • Pelegrí, X. Cultura i Política en els Serveis Socials. Editorial Hacer, 2004.
  • Pelegrí, X. La coatada familiar o la familia como pretexto en el sistema de servicios sociales de Cataluña. Revista de servicios sociales y política social.61, pp. 19 – 43. Consejo General de Colegios de Diplomados en Trabajo Social, 2003.
  • Pelegrí, X. Los derechos sociales en el sistema público de Servicios sociales. VIII Congreso Estatal de Diplomados en Trabajo Social y Asistentes Sociales. pp. 91 – 120. Colegio Oficial de DTS de Sevilla,1996.
  • Vilà, A.; Pelegrí, X. El marc actual dels serveis socials a Catalunya. pp. 181 -194. Universitat Rovira i Virgili – Edicions de la Universitat de Lleida, 2011.
  • Pelegrí, X. L’obra social de la Mancomunitat. Beneficència, sanitat i política social. A: J. Barrull (ed.) L’obra de la Mancomunitat de Catalunya a les terres de Lleida (1914-1923). Lleida, Pagès editors, 2014.
  • Pelegrí, X. Trabajo social y servicios sociales: una complementariedad diferenciada. Notas para el cambio de época. Zaragoza: Acciones e investigaciones sociales º34, 2014 pp. 7-24.
  • Pelegrí, X. Análisis de la red de Servicios sociales en el sector de las persones con problemática de salud mental. Zaragoza: Revista de Trabajo Social y Salud º79, 2014 pp. 7-21.
  • Enciso, P.; Allepúz, R.; Lapresta, C.; Pelegrí, X. Nova i vella pobresa a les comarques de Lleida. Percepció des dels serveis socials. Edicions de la Universitat de Lleida, 2015.
  • Pelegrí, X.; Lapresta, C.; Allepuz, R. i Enciso, P. Els professionals dels serveis socials bàsics en temps de crisi. Barcelona: Revista de Treball Social RTS º204, 2015 pp. 125-135
  • Pelegrí, X. Repensant la política de serveis socials per a un canvi d’època. Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades, vol.4-1, p. 51-73, 2015.
  • Mata, A.; Julià, R.; Pelegrí, X. Los profesionales de lo social. Una oportunidad de interacción con el medio social. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, Vol. 19-1 Nº 53, p. 63-76, 2016

 

Intervenció social i comunitària.

  • Llevot, N. La mediación intercultural en sanidad: la experiencia de Cataluña. pp. 583 – 590. Instituto de Estudios Ceutíes – Patronato de la Ciudad Autónoma de Ceuta, 2005.
  • Llevot, N. (Coord.) Inmigración y voluntariado. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2005.
  • Llevot, N. La construcción mediática del ‘Bronx’ de Montreal: prensa e instituciones escolares. Orientamenti Pedagogici. Rivista Internazionale di Scienze dell’Educ.288, pp. 1062 – 1082. 2001.
  • Llevot, N. Las funciones de las femmes-relais y las mediadoras en Francia: reveladoras del disfuncionamiento entre las instituciones escolares y las familias inmigrantes. Perspectiva Social. 44, pp. 175 – 196. 2000.
  • Pelegrí, X. L’emprenedoria en treball social. Es pot viure fent treball social per compte propi?. Revista de Treball Social.194, pp. 97 – 102. Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, 2011.
  • Pelegrí, X. Los roles en trabajo social: profesionalización y formación. Acciones e Investigaciones Sociales. Extraordinari, pp. 304 – 305. 2006.
  • Pelegrí, X. El poder en el trabajo social: una aproximación desde Foucault. Cuadernos de Trabajo Social.17, pp. 21 – 43. 2004.
  • Pelegrí, X. El reto de formar emprendedores en Trabajo Social. Portularia. Revista de Trabajo Social.4, pp. 485 – 492. 2004.
  • Pelegrí , X. El treball social com a professió. Revista de Treball Social.137, pp. 16 – 25. Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya,1995.
  • Pelegrí, X. La relació dels professionals del treball social amb el seu objecte de treball. Revista de Treball Social.137, pp. 72 – 86. Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya,1995.

 

Educació, economia i treball.

  • Torres, T.; Sala, M. y Farré, M. La educación como factor de crecimiento económico en los países menos desarrollados: Sistema. Revista de Ciencias Sociales º 237, 2015 pp. 113-128.
  • Gordo, M.; Allepuz, R.; Márquez, J.A. y Torres, T. La gestión colectiva de los contratos en origen de temporeros colombianos en la provincia de Lleida: Boletin de la Asociacion de Geografos Españoles º68, 2015 pp. 233-252.
  • Torres, T.; Allepuz, R.; Gordo, M. La contratación de mano de obra temporal en la agricultura hortofrutícola española: Ager. Revista de Estudios sobre despoblación y desarrollo rural º16, 2014 pp. 7-37.
  • Enciso, J.P.; Farré, M.; Sala, M. y Torres,T. O impacto económico e no conhecimento da Universidade de Lleida (Espanha). Lisboa (Portugal): Os impactos socioeconómicos do Ensino Superior. Ediçoes Sílabo, 2014 pp. 145-169.
  • Allepuz, R. y Torres, T. La inmigración africana y su impacto en el territorio español: desde el crecimiento a la crisis. Huelva: Más allá de la competencia agrícola hispano-marroquí. La Gestión Colectiva de Contratos en Origen. Servicio de Publicaciones Universidad de Huelva , 2014 pp. 7-27.
  • Sala M; Torres T; Farré, M. El empleo de las cooperativas. Un análisis comparativo de sus fases cíclicas y de su grado de sincronización: Revista de economía pública, social y cooperativa- CIRIEC España Nº 83, 2015 pp. 115-141.
  • Sala M; Farré, M; Torres T. Un análisis del comportamiento cíclico de las cooperativas y sociedades laborales españolas y de su relación con la actividad económica: REVESCO. Revista de Estudios Cooperativos Nº 115, 2014 pp. 7-29.
  • Sala M; Torres T; Farré, M. La demanda turística de la economía española:caracterización cíclica y sincronización: Cuadernos de Turismo Nº 33, 2014 pp. 335-356.
  • Sala M; Torres T; Farré, M. El ciclo económico de Cataluña. Un análisis comparativo con la Unión Económica y Monetaria: Cuadernos de Economía nº 105, 2014 pp.169-180.
  • Torres T, Sala M, Farré M. El turismo sostenible en las marcas turísticas de Cataluña: Revista Galega de Economía Nº 22, 2013 pp. 51-72.

 

Inserció social i ocupacional.

  • Garreta J. Les immigrants africains dans le marché du travail espagnol, Migrations-Société, París, 2001, n°77, p. 20-32.
  • Garreta J. La integració en l’estructura social de les minories ètniques. Estudi comparatiu entre immigrants extracomunitaris i gitanos residents a Lleida i Osca, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, Lleida (Espanya), 1999, p. 1-181.
  • Pelegrí, X. L’emprenedoria en treball social. Es pot viure fent treball social per compte propi?. Revista de Treball Social.194, pp. 97 – 102. Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, 2011.
  • Pelegrí, X.; Quejido, P. Obstacles i oportunitats de les dones amb discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental en el camí cap a la promoció laboral. pp. 23 – 48. Edicions de la Universitat de Lleida, 2010.
  • Pelegrí, X. El reto de formar emprendedores en Trabajo Social. Portularia. Revista de Trabajo Social.4, pp. 485 – 492. 2004.
  • Miranda, X. La centralitat del treball en els processos de rehabilitació social. Barcelona: Revista de Treball Social º187, 2009 pp. 105-110.
  • Miranda, X. Cohesió social i treball: reflexions al voltant de la crisi econòmica. Barcelona: Revista de Treball Social º200, 2013 pp. 92-98.
  •  Julià, R. La inserción sociolaboral como ámbito de intervención. Una propuesta teórica para la reflexión profesional. Revista de servicios sociales y política social. 81 pp.133-148 , 2008.
  • Julià, R. Estrategias de inserción sociolaboral de las personas inmigradas en la búsqueda de empleo. Elementos para el análisis de la ocupabilidad.. Revista de servicios sociales y política social. 85, pp. 83-102, 2009.
  • Julià, R; Pérez, C; Mora, G. Obstacles i oportunitats de les dones amb discapacitat intlel.lectual en el camí cap a la promoció laboral. A fent camins plabers. Projecte pilot per a la detecció dels obstacles i oportunitats en el camí cap a la inserció laboral de les dones amb discapacitat pp.49-70 Edicions de la Universitat de Lleida, 2010.
  • Julià, R; Pirla, A. Comunicar lo comunitario. Cuadernos de Trabajo social. Vol 27, nº 1. pp. 139-152. 2014.
  • Julià, R. Africans a la cruïlla. La inserció sociolaboral de les persones immigrades en temps de crisi. Edicions de la Universitat de Lleida., 2015.

 

Gènere.

  • Giró, J. y Fernández, A. Mujeres inmigrantes. Invisibilidad y práctica cotidiana. Logroño: IER, 2004.
  • Giró, J. (ed.). El género quebrantado (Sobre la violencia, la libertad y los derechos de la mujer en el nuevo milenio). Madrid: Los Libros de la Catarata, 2005.
  • Giró, J. El género quebrantado, en Giró, J. (ed.). El género quebrantado (Sobre la violencia, la libertad y los derechos de la mujer en el nuevo milenio). Madrid: Los Libros de la Catarata, 2005, p.15-46.
  • Giró, J. Mujer y educación. Las maestras (un análisis sobre la identidad de género y trabajo). Logroño: IER, 2009.
  • Giró, J. La externalización del cuidado. Inmigración y Género, en Bazo, T. (coord.). Valencia: Nau Llibres, 2012, p. 71-86.
  • Molet, C. Feminismes, representacions i discursos de gènere, Arts núm. 23. Lleida, 2005.
  • Molet, C. Polítiques de gènere en l’art Lleidatà. III Beca de recerca Cristina de Pizan. Convocatòria del 2007. Regidoria de Participació Ciutadana i Promoció de la Dona. Ajuntament de Lleida, 2008.
  • Molet, C., Bernad, B. Debemos continuar hablando de feminismos?Oxímora. Revista Internacional de Ética y Política, 7, 2015, pp. 1-15. 
  • Molet, C., Bernad, B. Políticas de género y formación del profesorado: 10 propuestas para un debate. Universidad de La Serena, Chile: Revista Temas de Educación, vol. 21, 1, 2015. pp. 119-136.
  • Molet, C., Bernad, B.Pedagogías feministas y formación inicial del profesorado. Actas oficiales del V Congreso REPS, 2015, pp. 2165-21809. 
  • Bernad, O., Molet, C. El género en los trabajos de final de grado de Educación Primaria. En Angélica Mendieta Ramírez y Clara Janneth Santos Martínez. Líneas emergentes en la investigación de vanguardia.Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España, 2014.
  • Molet, C. Lo no dicho: reflexión metodológica en torno a una investigación sobre arte y feminismos. Athenea Digital, 14(4), 2014, pp. 237-259.
  • Molet, C.; Bernad, O.; Mateo, D. Género y diferencia sexual en la construcción inicial de identidades docentes a Sancho, J. M., Correa, J. M., Giró, X. y Fraga, L. (Coord.) Aprender a ser docente en un mundo en cambio. Simposio internacional. Barcelona: Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, 2014.